Torre Baró: Contra l'oblit, la folklorització i la marginació

Torre Baró és un barri que ha estat històricament marginat, menyspreat i relegat per les institucions que ara intenten apropiar-se de la seva història per a obtenir rèdit polític.

Aquest barri, situat en el districte de Nou Barris a Barcelona, no és només un espai geogràfic; és una comunitat viva que resisteix dia a dia enfront de l'abandó institucional.

No obstant això, en lloc de rebre el suport necessari per a superar les mancances estructurals que enfronta, la seva història i la seva lluita han estat utilitzades com a eina propagandística, buidant de significat les reivindicacions dels seus veïns i veïnes.

En els últims anys, s'han realitzat gestos simbòlics cap a Torre Baró que, lluny de ser solucions reals, han estat intents de maquillar dècades de desatenció. Canviar el nom d'una parada d'autobús o batejar una rotonda pot semblar un reconeixement, però resulta insuficient quan el transport públic continua sent deficitari i els serveis bàsics no cobreixen les necessitats del barri. Aquests homenatges no són més que formes superficials d'aparentar interès mentre els problemes estructurals romanen intactes.

Un exemple clar d'aquest doble discurs és la narrativa construïda al voltant de la pel·lícula El 47, que relata el segrest d'un autobús en 1978 com si hagués estat obra d'un únic heroi. Aquest enfocament individualista desvirtua el que realment va ser una acció col·lectiva, una resposta organitzada davant la falta de respecte i atenció cap als habitants del barri. Aquest tipus de relats no sols simplifiquen la història, sinó que també esborren el paper fonamental de la comunitat en la lluita pels seus drets.

Lluny de ser un "barri d'herois", com alguns intenten retratar-lo, Torre Baró és un barri de veïnes i veïns que han treballat incansablement per a construir una comunitat digna.

Durant dècades, aquestes persones han teixit xarxes de solidaritat, han ocupat espais institucionals per a fer sentir la seva veu i han liderat iniciatives comunitàries en absència de suport extern. Aquestes històries, no obstant això, rares vegades reben el reconeixement que mereixen perquè no encaixen en els discursos oficials que prefereixen exaltar figures individuals i minimitzar el poder transformador de la col·lectivitat.

Les lluites quotidianes en Torre Baró són nombroses i variades. Des de detenir desnonaments fins a exigir millores en serveis bàsics com l'aigua, l'electricitat i el transport públic, els veïns i veïnes han demostrat una capacitat organitzativa exemplar. A més, han creat espais de suport mutu que no sols responen a les necessitats immediates del barri, sinó que també enforteixen el teixit social i reforcen la identitat comunitària.

Malgrat l'esforç col·lectiu i la resistència constant dels seus habitants, Torre Baró continua enfrontant-se a un menyspreu institucional que es manifesta en la falta d'inversió real. Les promeses buides i els gestos simbòlics no solucionen els problemes estructurals que afecten el barri. Si les institucions realment volguessin honrar a Torre Baró, ho farien amb fets concrets: millorant el transport públic, garantint serveis bàsics dignes i oferint recursos per a projectes comunitaris.

El cas de l'Ajuntament de Barcelona i del PSC és especialment significatiu. Encara que han intentat apropiar-se de la història del barri per a les seves campanyes polítiques, les seves accions no han estat a l'altura de les necessitats reals de Torre Baró. La comunitat no necessita bategaments absurds ni homenatges buits; necessita respecte, reconeixement col·lectiu i inversions tangibles que millorin la seva qualitat de vida.

Malgrat l'abandó institucional, Torre Baró continua sent un exemple de resistència i organització comunitària. Els veïns i veïnes continuen lluitant per un barri digne, conscients que no poden esperar solucions externes per a resoldre els seus problemes. No obstant això, aquesta lluita no hauria de recaure únicament sobre ells. És responsabilitat de les institucions escoltar les demandes del barri i treballar al costat de la seva gent per a construir un futur millor.

Torre Baró no necessita herois solitaris ni narratives simplistes que folkloritzen la seva història. El que necessita és un reconeixement genuí a la seva col·lectivitat i un compromís real per part dels qui tenen el poder per a transformar les condicions del barri. Si les institucions volen formar part d'aquesta història, han de començar per complir amb el seu deure: escoltar, invertir i respectar.

Mentrestant, Torre Baró continuarà amb la força que sempre ha caracteritzat a la seva comunitat: juntes, organitzades i decidides a lluitar pel que els correspon. Perquè si alguna cosa ha demostrat aquest barri al llarg dels anys, és que la veritable transformació ve des de baix, impulsada pels qui mai es rendeixen enfront de l'adversitat.